“A LA MINA CAL UNA SOLUCIÓ POLIÈDRICA”
L'entrevista va tenir lloc un dimecres 6 d'abril al despatx del Rubèn, a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.
1. Dins el model d’estat vigent ara mateix, es tracten amb més delicadesa els temes relatius a la Mina?
Sí que és tractada diferent en el sentit que té una protecció i atenció especials. Això es demostra amb la creació d’un organisme que s’encarrega directament de la gestió del barri, de tots els problemes del dia a dia i de tot el que té a veure amb la Mina: el Consorci del barri de la Mina. Aquest es configura l’any 2001 quan es crea el Pla de Transformació del barri de la Mina (PTBM), per tant podem dir que el Consorci actua com a ajuntament, encara que realment no és així. Com és un barri amb una població més gran, també té unes necessitats molt més grans que, malauradament, requereixen unes inversions superiors a les que pot aportar només l’ajuntament de Sant Adrià del Besòs. Les arques estan buides a tot arreu! [riu]
El Consorci del barri de la Mina va estar constituït pel Govern de la Generalitat de Catalunya i està integrat per la Generalitat, l’ajuntament de Sant Adrià del Besòs, la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de Barcelona. La seva acció s’articula dins el PTBM per solucionar les diferents problemàtiques del barri de la Mina com són l’absentisme escolar, el tràfic de drogues o la creació de màfies.
2. Funciona bé aquest Consorci?
La sensació que dona és que és insuficient encara que està fent o ha fet una feina que era necessària i ha realitzat un dels objectius del PTBM, que és la part urbanística. Aquesta part es centrava en connectar la Mina, que s’havia convertit en un ghetto de barraques aïllat i sense res al voltant dels edificis, amb Barcelona i Sant Adrià per tal d’integrar-la al paisatge urbà. Però l’altra part, la social, en temes com l’ocupació, la formació, la lluita contra l’absentisme escolar, contra les màfies, etc. ha estat insuficient. Fins i tot s’ho vam transmetre a la Generalitat per tal que aquesta intervingués fent coses o parlant amb els veïns. Per això, encara que ja estava marcat que el Consorci s’acabaria a l’octubre del 2015, ara la Generalitat està en un moment de decidir què fer amb aquest, s’està repensant si obrir-ho un altre cop, per dir-ho d’alguna manera.
3. Quines mesures es prendran per terminar amb aquesta situació?
Tenint en compte que ja no cal aquest procés urbanístic perquè la Mina ja està connectada amb la ciutat, com ho pot demostrar la situació del campus universitari, el que cal ara és posar el focus a la part social i solucionar els problemes que el Consorci no ha solucionat com l’augment de les màfies, l’augment de l’atur, les drogues o el disparat absentisme escolar. Per exemple, ja s’ha fet un nou CAP i la Mina de fa 20 anys no té res a veure amb la d’ara però clar, encara falten coses.
El nou Centre d’Atenció Primària (CAP) de la Mina que es pensa obrir al 2017 ofereix serveis variats als habitants del barri i de Sant Adrià del Besòs com centres de saluts mentals per adults i nens. A més, aquest comptarà amb noves infraestructures i una atenció més personalitzada pels habitants del barri.
4. Aquesta banda social de què parles, en què ha millorat avui dia?
Per exemple, en el fet que els pisos que hi ha a tota la part del frontal marítim, on es troba ara mateix la universitat, estan barrejats i no són el 100 % de protecció oficial. Aquest fet abans delimitava molt la gent que anava però ara hi ha un 70 % d’habitatge oficial i un 30 % de venta lliure i això és el que interessa, que tothom hi pugui viure amb harmonia i amb una convivència que estigui a l’abast de tothom, que no sigui un ghetto d’una ètnica concreta. Evidentment, pots transformar i deixar allò molt maco però si la gent és la mateixa, no canvia res.
5. Com s’ha arribat a aquesta situació en el barri?
Les coses més importants que expliquen el perquè avui estem així al barri de la Mina són: el moment determinat en el que es va decidir treure el barraquisme horitzontal per crear moles de cases i així continuar aquest barraquisme però en vertical i el fet que tota la responsabilitat va quedar en mans de l’ajuntament de Sant Adrià que, com t’he dit, és una administració petita amb recursos massa limitats per fer front les necessitats de la Mina. Un altre element importantíssim és que el PTBM no ha culminat el seu objectiu degut a la ineficàcia de la part social i, finalment, l’últim tema que, a més, és recent, és la crisi econòmica. En el moment en que l’aixeta es tanca i deixen de venir recursos, la societat es veu afectada, en especial les persones que abans d’aquesta situació ja tenien greus problemes. Això es veu agravat per les retallades en salut i altres temes i la retirada d’indemnitzacions o pensions. Un exemple clar d’aquest impacte de la crisi i de la ineficàcia del PTBM és que ara estan tornat a veure’s toxicòmans o gent punxant-se a Sant Adrià quan portàvem des dels anys 80 sense veure aquest consum d’heroïna a la ciutat.
6. Per què no s’ha terminat d’executar el PTBM?
Principalment per la banda social que cal canviar per tal d’arribar a una societat que aboqui per la igualtat d’oportunitats, hem de transformar a la gent per transformar la Mina, donar eines, oportunitats, igualtat, etc. Tot això no s’està fent el suficient, han arribat moltíssims recursos de la Unió Europea i s’han gastat més en el procés urbanístic que no pas en el veritable problema. D’això té gran responsabilitat el Consorci, que és l’encarregat de vetllar pel compliment del PTBM.
7. Què em pots dir de la situació concreta de l’edifici Venus?
Aquest tema va lligat amb el que dèiem ara perquè Venus concentra venda de droga i tot tipus d’activitats il·lícites producte de que la gent no té diners i es busca la manera de guanyar-se la vida. Per això cada vegada hi ha més consumidors i, al final, s’ha acabat convertint en el mercat de Barcelona sencera. Aquest fet està relacionat amb que l’objectiu del PTBM era enderrocar l’edifici, cosa que no s’ha fet, però una cosa bona de la Generalitat és que ja està dient que, si troben els diners, farà el canvi i solucionarà el tema de l’enderrocament, les expropiacions i els re allotjaments. Això és un canvi transcendental si ho comparem amb el que deia la Generalitat fins ara: que com la situació econòmica era precària l’enderrocament no es duria a terme tot i ser el principal objectiu del PTBM.
8. Per la Mina diuen que, de tot el que van demanar, el polítics no vau donar-los res. És veritat?
És una pregunta compromesa aquesta [riu]. Probablement no hem fet prou, en especial el govern d’aquest ajuntament. Pel que fa a ERC, no hem tingut res a veure ja que no havíem estat a l’ajuntament fins fa un any però sempre ens hem preocupat pel barri de la Mina, de fet a la nostra llista va venir gent que és del barri i estaven molt preocupats, com l’Associació de Veïns encapçalada per Josep Maria Monferrer. El que passa és que no teníem veu i l’únic que podíem fer era escoltar els veïns i intentar pressionar a la resta perquè ajudessin al barri.
L’1 d’octubre del 2011 el partit d’ERC agafa un nou impuls amb un procés de renovació quan al XXVIè Congrés Nacional celebrat a Girona, Oriol Junqueras és escollit nou president i Marta Rovira secretària general. A partir d’aquí, mitjançant acords i pactant bases per enlairar el partit, al 2015 es forma una gran coalició integrada principalment per Convergència i Esquerra Republicana que desemboca en Junts pel Sí el qual guanya les eleccions del Parlament de Catalunya.
9. I per què no s’ha fet més?
Per la manca de lideratge polític, hi ha masses reticències i traves. Un polític ha de tenir clar primer el projecte que vol fer i com ho vol fer i després ja buscarà els diners, ha de marcar un camí i defensar un objectiu. De fet nosaltres ho volíem intentar tot però ens trobàvem amb porucs i amb gent que no defensaven l’objectiu. Llavors, això ens feia pensar què hi hauria darrere de tot això i aquest és un plantejament que, fins i tot, els veïns es fan. Per tant, evidentment que s’estan fent coses però hem de tornar a tenir en compte el pressupost limitat i l’aspecte de la priorització, hi ha més ciutadans i més necessitats, cadascú mirarà pel seu raconet però considero que la Generalitat està fent una bona feina escoltant-nos i fent assemblees amb els veïns amb la voluntat d’integrar-los en el projecte.
10. S’assolirà aquest objectiu d’integració algun dia?
Tinc l’esperança que així sigui, encara que no sigui una tasca fàcil. Si tots els òrgans que necessita una societat per avançar intervenen correctament veurem un resultat a curt termini, per una altra banda, a llarg termini espero que s’acabi solucionant definitivament. En realitat, l’autèntic problema és que cal una solució polièdrica, amb moltíssimes cares perquè estem parlant d’una situació amb multitud de coses per resoldre com l’absentisme escolar, dificultats per l’organització laboral, la situació de la dona, de diferències ètniques, etc. L’objectiu prioritari és millorar tot això tenint en compte també que a la part urbanística li falten recursos encara però en menys mesura, cal centrar el focus i aprofundir en les eines i en el que les persones i veïns diuen.