"A CERTS SECTORS PETITS DE LA MINA VEURÀS ALGÚ QUE CREUI PERÒ NINGÚ QUE S'ATURI"
L’entrevista va tenir lloc un dilluns 4 d’abril al despatx de l’Arxiu Històric de la Mina, ple de mapes i fotografies de l’evolució del barri humil i treballador.
1. Com era la Mina abans de la mort del jove pertanyent al clan dels Baltasar?
La Mina ja hi era complicada abans. El barri es va crear d’una manera enormement traumàtica als anys 69-70 quan Barcelona era la “barracopolis”, és a dir, el centre de barraques més important pràcticament d’Espanya. Arriba un moment que Barcelona entra al mapa europeu. Llavors Porcioles, l’alcalde, ho arrasa tot i comença a construir blocs per encabir uns 15.000 barraquistes. A això fa referència aquell article tan important que fa el Huertas Clavería que diu: “La Mina aún no terminada y ya abandonada”. Aquest és l’origen el qual genera un tipus de problemes socials i de “sálvese quien pueda”, aquestes morts s’expliquen dins un context. Per tant, perquè hi hagués un “pelotazo” econòmic urbanístic brutal, necessitaven rentar-li la cara a la Mina i és en aquest moment quan es fa el Pla de Transformació de la Mina urbanístic i social: urbanísticament ha estat només tapar els interessos del Fòrum, no els interessos de la Mina, socialment, comencen les vigilàncies dels clans, abans clandestins, que controlen l’espai públic i, qui controla aquest espai, controla també els mercats. Això fa que hi hagi lluites entre ells i l’anècdota d’aquest merder global és la mort del Cristian Nogal. Clar, davant de tot això, és la gran ocasió, apliquem la llei gitana i resulta que tots aquests fora, nosaltres ocupem aquests espais, etc.
En aquesta pregunta en que Josep Maria parla sobre que la prioritat era tapar els interessos del Fòrum es refereix al Fòrum de les Cultures que es va celebrar el 2004. En un dels capítols del seu llibre “Història del barri de la Mina 1969-2000” es mostra una fotografia molt clara de com el camí per accedir al Fòrum havia de passar entre Diagonal i la carretera de la Catalana i de com aquest fet va suposar la creació de diversos sectors i àmbits.
2. Aquest fet ha estat rellevant per la desgraciada situació d’ara o, pel contrari, només ha estat el detonant d’un conflicte que hauria passat igualment?
Exactament, ha estat un detonant de com estem ara però això no és un tema ètnic, hi participen tant gitanos com paios, encara que uns estan més ficats que d’altres. Això ha passat sempre aquí a aquest barri però en aquest moment com els diferents grups estan més apoderats, es senten molt més forts, inclús legalment molt més protegits, gosen dir i gosen fer coses que fins ara no havíem vist. El context actual permet molt més tota aquesta mena d’actuacions d’aquest tipus de gent. Un matís importantíssim és el següent: tot i ser aquest un dels barris amb la natalitat més alta de moltes zones de Barcelona, aquest barri no tenia nens, els nens han fugit. Les famílies els han tret perquè les amenaces ja no respectaven res, no es veu cap nen. Alguns estan a l’escola, molts no han tornat encara. Què vol dir això? És un mal símptoma en un barri molt “callejero”, amb molta vida al carrer. En altres sectors veuràs a algú que creua però ningú que s’aturi. Què vol dir això? Vol dir por? Potser sí. Vol dir...? S’ha d’interpretar. Per tant, estem en una situació gravíssima.
3. És la situació més greu que pateix la Mina?
Jo tan greu no l’havia vist i porto 41 anys vivint aquí. Més greu perquè jo no havia vist mai un barri sense nens. M’he dedicat tota la vida a l’educació i no és perquè estigui a l’escola, perquè l’absentisme escolar és un 40% a la primària i supera el 60% a la secundària. No és perquè tots els nens estiguin allà perquè és hora escolar.
També seria interessant veure la quantitat de nens que van últimament a la biblioteca, que ha baixat moltíssim. Sí, tu ajuntes factors, fas una mica com un diagrama i et donarà una certa imatge del barri.
Tot i que la Mina és un barri amb una elevada xifra de criminalitat, les estadístiques demostren que des de l’assassinat del jove, aquestes han augmentat en un 5% i es preveu un augment ara que arriba la primavera i la Feria d’abril.
4. Com és l’educació dins el barri? Té cap influència en la situació actual?
El tema de l’educació, el problema de sempre. L’educació es per mi “un dels pals de paller” més importants per fer persones. Aquí parlaré malament del sistema educatiu espanyol que és una merda. Vaig descobrir que l’any 60 el camp de la Bota converteix una escola en un sistema democràtic on els nanos eren protagonistes i on, a més, mai es tancaven les portes ni fugia ningú: era una escola absolutament lliure i creativa. Això va fer que Comissions Obreres denunciés que allò era una competència deslleial i llavors va ser Educació (riu) qui ens va prohibir fer aquestes experiències. I va ser un fracàs. A partir d’aquí, aquesta experiència desapareix o minva. És a dir, una educació no adaptada pels nens és la que han acabat imposant. I la llei Wert, que és la última que han tingut aquí, és una aberració educativa! Per tant, parlar de fracàs escolar és dir fracàs dels nostres polítics i de les nostres lleis educatives. Fracàs de l’educació al barri: brutal. Però atenció, no és un fracàs del barri, és un fracàs del model social que nosaltres tenim. Aquest és un element molt important per no culpabilitzar les víctimes, que és el que fem sempre.
5. Quina ha estat l’actuació dels Mossos d’Esquadra respecte l’expansió del conflicte a altres zones fora de la Mina? Influencia que aquesta estigui situada al centre del barri?
Té influència? Nosaltres ho vam exigir. És a dir, quan volíem fer el Pla de Transformació de la Mina vam exigir el punt zero: volem vigilància i seguretat perquè nosaltres sempre hem estat un barri abandonat i no solament pels polítics. Sí, de tant en tant venien a fer una “redada” però enganxat a allò, el barri abandonat. Per això vam exigir que es construís aquí la caserna dels Mossos d’Esquadra i així es va fer.
Hi van començar molt forts al mes de gener del 2003. Han apretat en alguns moments i han afluixat... estan fent una mica com un joc en funció dels anàlisis que ells fan, no tant dels que fem nosaltres. Clar, quan hi ha hagut aquest assassinat i aquesta eclosió brutal d’amenaces i morts, han fet les grans “redades” de droga. De tant en tant en feien una cada dos anys, actualment han passat uns mesos fotent molta canya. Per què? Perquè se’ls hi ha desmadrat el tema. O ha sortit una cosa que, com no sortia massa tan descaradament no es veia...
6. El documental “15 años en Venus” en el que vostè va participar activament, juntament amb els seus llibres, reflexa bé la realitat del barri treballador?
Reflexa bé la realitat dels peus dels veïns, per dir-lo d’alguna manera. Sí, evidentment i espera’t que t’ensenyo un parell de detalls (s’aixeca i agafa un llibre d’una de les prestatgeries del despatx, m’ho ensenya). En aquest llibre està tot claríssim. És l’últim que he publicat i que presentaré la setmana que ve, que és “El Pla de Transformació de la Mina 2000-2015”, una especulació urbanística tapada sota un pla de transformació social. Tot ho tinc aquí a l’Arxiu Històric, totes les actes de les reunions dels veïns, de la plataforma, de l’Associació de Veïns i de les entitats, les actes que, nosaltres de cada reunió teníem amb el Consorci i ells mai van firmar perquè no les reconeixien. Què vol dir? Que ells ho negaran però moltes altres afirmacions que fem nosaltres aquí són promeses que després no han complert. Inclús tenim algunes actes que diuen que en un termini de dos anys podrem començar les obres. A partir d’aquest moment ho esborren i al cap de dos anys preguntem. “No, no ha pogut ser, no podrà ser”. I s’ha acabat, ho van esborrar. Això són els moviments de barri i, per tant, la quantitat de fotografies que veuràs aquí són totes de moviment de gent del barri i de la Mina.
7. La conflictivitat social té solució?
Sempre.
8. Serà possible veure la Mina sense cap tipus de conflicte algun dia?
Si canvien les regles del joc, sí. Jo no sóc “masoca” per estar 41 anys aquí, crec en un altre model d’educació i en la justícia per un altre nivell de societat, més igualitari. Mirem la societat, veuràs quina societat tan podrida, hipòcrita i de voltors que no fan més que robar. O mira els estudis que han sortit ara d’onze milions de documents que han agafat de paradisos fiscals. Aquests sí que no tenen solució si continuen igual perquè aquests van insolubles al problema humà. Si aquests robatoris, estiguessin mínimament distribuïts, t’asseguro que la Mina té solució com tot el món. Som unes víctimes. Per això la meva pedagogia és sempre: busquem l’educació, educació ve de “educere”, de treure de dins. Treu-li el millor d’ell mateix però donar-li les possibilitats que això surti socialment. És a dir, una educació amb una societat injusta sempre serà una educació dolenta. Per tant, educar sí, però la lluita política, la lluita per la justícia, ha d’estar, ha de ser al marc. Sinó, és un fracàs.